El olvidado Rey Gudú, Ana María Matute

Castellà, 865 pàgines.

Llibre publicat el 1996 i en paraules pròpies de l'autora és el millor llibre que ha escrit.

Una curiositat és que la primera edició d'aquest llibre va ser dipositada a la "caja de las letras" del Instituto Cervantes. Es tracta d'una cambra cuirassada ubicada en el soterrani de la seu de l'institució, on grans escriptors de llengua hispana poden dispositar una part del seu llegat. Les caixes no serant obertes fins a la data que els autors han decidit en el moment del dipòsit. El contingut de la caixa potser privat i no revelat fins el dia de la seva obertura si així és el desig del dipositari.

El primer en inagurar-la fou Francisco Ayala qui va dipositari un carta manuscrit i un llegat personal que no es va desvetllar.

No sempre ha de ser literatura el que es dipositi en llur càmara, el compositor Cristóbal Hallffter va deixar-hi una part del seu llegat musical.

La caixa que conté la primera edició de El olvidado Rey Gudú no serà oberta fins el 26 de julio de l'any 2029.

El llibre és una novel·la d'ambientació medieval on es barregen elements de literatura fantàstica i llibres de caballeria. És la història d'un Rey que triomfa com a guerrer i fracassa com a persona, on l'ambició d'expansió il·limitada del seu reialme el porta a desconsiderar els sentiments afectuosos. Però en el fons és la història d'una Reina que des del sentiment de venjança infantil trama tots els moviments del reialme, la seva vida gira entorn de l'ambició, fins que la mateixa ambició la porta a la destrucció.

Llibre disponible

Leyendas, Gustavo Adolfo Bécquer

Castellà, 327 pàgines.

Una sorpresa la lectura d'aquest clàssic de la literatura castellana. He fantasiat, somniat, m'he transportat a l'època de la comunicació de tradició oral...he gaudit.

No era un llibre que estava en la prestatgeria de llibres pendents, però després de llegir-se'l la Clara, la nostra filla gran, i dir-me "quin pal de llibre", em va picar la curiositat.

Una primera curiositat del personatge: no es deia Bécquer, sinó Domínguez, però la seva família procedia d'una noble família de comerciants flamencs que es van establir a andalusia durant el segle XVI.

En el llibre trobem quins eren els elements de poder de l'època. Com la ignorància, el desconeixement, la temeritat...actuaven com autèntics controladors socials. únicament aquells o aquelles que eren considerats com a rars o "tocats del bolet" eren capaços de desafiar la llegenda i actuar des de l'instint.

Segons la real academia española la llegenda és "una relació de successos que tenen més de tradicionals i màgics que de històrics i verdaders" i el diferencia del mite com "no apareixen sers sobrenaturals o deus, sinó éssers humans que representen arquetips com ara l'heroi o el savi".

Una de les especialitzacions interessants de la psicologia és la transcultural. En la nostra cultura està molt menys arrelada degut a la importància que sempre hem donat a la psicologia que es cuida d'aspectes individuals. En l´última dècada i arrel de la voluntat de saber com estudis experimentals es podien extrapolar a altres cultures, sembla que les bases de la psicologia transcultural han agafat embranzida.

A través de l'estudi de les llegendes de diferents cultures s'entenen quins han estat els patrons de conducta que han regit en aquella societat i en aquell moment històric, i com han perdurat en el temps. No és gens estrany, en la societat actual de l'internet i la globalització de la informació, trobar en totes les cultures llegendes que condicionen el nostre pensament, les nostres emocions i la nostra conducta. Els el que anomenem CREENCES i les que sovint en juguen males passades perquè no ens permeten interpretar la realitat de forma lògica, empírica i pragmàtica.

Llibre disponible

La carretera, Cormac McCarthy

Català. 236 pàgines.

Aquests dies que vivim tot el drama del Japó us presento una novel·la ambientada en una situació apocalíptica. No deixa de ser una novel·la, però on es posa de manifest la capacitat de resistència de la condició humana.

Llibre guanyador del premi Pulitzer de ficció a l'any 2007. Versionada al cinema amb el títol The Road (la carretera)

Considerada una obra mestra, La carretera és la història profundament commovedora del viatge d'un pare i un fill. La novel·la planteja sense embuts un futur on no hi ha esperança, però on un pare i el seu fill resisteixen per amor.

Conjuntament amb la pel·lícula La vida és bella, de Roberto Benigni, han estat de les experiències més impactants i reflexives sobre els sentiments primaris de protecció i amor.

Un llibre que no em va deixar indiferent.

Llibre disponible

Les intermitències de la mort, José Saramago

Català. 210 pàgines.

Un altre premi nobel de literatura en la meva biblioteca, José Saramago va rebre el guardó el 1998.

Les obres de Saramago es caracteritzen per la denúncia que fa dels mals de la societat actual, portant a l'extrem algun dels casos per analitzar què passaria i posar-lo de relleu. Aquest és el cas del llibre que ens ocupa, en ell es planteja un país imaginari on la mort decideix, un dia per l'altre, desaparèixer. L'alegria inicial dels seus ciutadans es transforma, en el temps, amb problemes. Les companyies d'assegurances, les funeràries, l'església, els hospitals, les residències de la tercera edat... entren en crisis. Com que el país veí la mort si que existeix... comencen a aparèixer les màfies de la mort.

Llibre disponible

Trilogía de la Fundación, Isaac Asimov

Castellà, 895 pàgines.

Isaac Asimov fou un dels autors que em van captivar de molt jove. Els seus llibres eren font de fantasies, il·lusions, somnis... que en aquella època, estic parlant dels anys 1980, eren inimaginables i segons a qui ho explicaves et podien titllar de "somia truites". En vaig perdre la pista quan altres interessos més "realistes" van substituir els "pardals" de l'adolescència.

Isaac Asimov, de pares jueus, va emigrar amb 3 anys als Estats Units, on va ser estudiant i després professor de química a la universitat de Colúmbia i de bioquímica a la de Boston, autor de més de 200 llibres sobre diversos temes: crítica literària, psicologia, bioquímica, matemàtiques, història, o poesia. El camp en què fou més popular, però, fou el de la ciència ficció, al qual contribuí amb diversos dels millors llibres de tots els temps del gènere. En el marc de les seves obres de ciència ficció, Asimov fou, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica. Una de les particularitats de la seva vida era que no li agradava volar, només va volar en dues ocasions a la seva vida, i patia de claustrofbia, dos aspectes que sorprenen per la seva temàtica litarària plena de naus especials amb espais claustrofòbics.

Una de les sagues més famoses és la de la Fundació on Asimov construeix un possible futur llunyà, quan la humanitat s'ha expandit per tota la Galàxia formant un únic Imperi Galàctic, governat por un únic emperador.

La saga consta de 7 llibres novel·les, tres de les quals estan incloses en aquest llibre que presento:

1. Fundación (1951)
2. Fundación e imperio (1952)
3. Segunda Fundación (1953)
4. Els límits de la Fundació (1982)
5. Fundación i Tierra (1986)
6. Preludio a la Fundación (1988)
7. Hacia la Fundación (1993)

La reflexió que la lectura m'ha suggerit ha estat: estem tant lluny de les idees psicodèliques de Asimov? és un futur posible?

Llibre disponible